Lola Gonzàlez Albert naix a Picassent. Degut a la seua professió d’infermera ha viscut a València alternant el domicili amb el poble, sense perdre els seus arrels picassentins on tenia família, amics i casa.

Respecte de l’A.C., ha estat, al principi menys integrada per problemes de criança, obligacions familiars i de treball. De qualsevol manera la ha seguit per ser sòcia des del principi i, perquè a més li cabia l’orgull d’haver conegut i estimat Cristòfor Aguado com company d’estudis i amic.

Una vegada jubilada es traslladà a viure definitivament a Picassent com una veïna més. De seguida es posà a col·laborar amb l’A.C. prenent responsabilitats dintre d’ella en l’apartat de viatges culturals.

Fa uns tres anys la Junta Directiva li proposà la vice-presidència, que acceptà de bon grat agraint la deferència. Des d’ella du a terme la preparació de les rutes i els viatges culturals, desenvolupant una de les seues passions: La Història. Llicenciada en Història per la Universitat de València, dona als viatges un caire eminentment cultural acomplint amb els objectius de l’A.C.

Des de fa 10 anys col·labora amb la ràdio local, Ràdio l’Om en programes setmanals feministes, de Història i actualitat. Per cert la seua col·laboració ha estat compartida per la Xarxa d’Emissores Municipals Valencianes. Cal destacar dintre d’aquesta activitat: “Dones que han fet història”, on ha comentat 100 dones de tot tipus que han estat silenciades u oblidades en la Història.

Altre programa ha estat “Grans Civilitzacions”, una mirada ampla i integradora de l’Orient i l’Occident.

Seguint amb aquesta tasca poguérem escoltar: “La gran Història de la Comunitat Valenciana”, baix el títol de: “De nòmades a ciutadans de ple dret”, va recollir tota la nostra Història des del principi dels temps fins als nostres dies.

Actualment s’emet el programa “Al dia”, on comenta temes d’actualitat, recollint opinions de persones autoritzades.

Usted pertenece a la directiva de la Associació d´Amis de Cristòfor Aguado. Ahora de una forma muy activa, pero ¿Cúanto tiempo lleva participando en la organización del concurso de postales?

Des de fa temps, però últimament degut a la responsabilitat en la Directiva on faig més activament en la preparació, organització i, sobre tot en el pegament de targes que en son moltes.

¿Nos puede hacer una valoración de lo que piensa de este concurso?

Positiva, molt positiva. Pense que el Nadal és una festa important, familiar i el fet d’elaborar la tarja implica a més del/la xiquet/ta al nucli familiar. D’alguna manera contraresta, si vols, de forma mínima, eixe bombardeig de la societat de consum, i no perquè se li done la idea en un sentit religiós antiquat. Els participants desenvolupen el seu sentit de l’art d’acord amb el programa dels diversos estils pictòrics que es corresponen al curs. És estrany veure als dibuixos la imatge típica/tòpica del naixement com sempre s’ha conegut. És art sense dubte i creativitat.

¿Alguno de sus hijos ha participado alguna vez,… conserva sus postales?

Els meus fills no. Anaven a una escola fora de Picassent. Però els meus nets ho faran, encara no perquè son xicotets.

¿Ha sido miembro del jurado en alguna ocasión?, ¿cómo valora esas pequeñas obras de arte?

Si. Un any vaig ser membre del Jurat. Al adquirir responsabilitats en la Directiva, no puc ser-ho però estic ahí, en lla rereguarda.

¿Tiene algún recuerdo especial del concurso, alguna anécdota?

La veritat és que aleshores i ara, quan pegue targes, em quede meravellada al veure l’edat, el dibuix, la inventiva, la innocència, el color… la interpretació de l’art en definitiva. Queda clar que algun/na xiquet/ta, ja apunta maneres… ho comentem. Qui sap si pot sorgir una figura reconeguda dintre d’uns anys? De segur que recordarà aquell concurs de targes de Nadal.

Recorde com cosa curiosa que cada any, de vegades ens costa desxifrar el nom del/la participant/ta perquè hi ha alguns estrangers i això és una bona senyal, a mi em congratula positivament.

¿Hacia dónde ve usted que se encamina el futuro del concurso?

El Concurs deu seguir i, si cap, amb més il·lusió. S’ha de prendre com complement de l’educació i l’ensenyament del/la xiquet/ta. Tots sabem, no cal dir-ho, la importància de l’educació per formar persones, desenvolupant totes aquelles vessants que les facen responsables i empàtiques dintre de la societat. I com crec en totes aquestes històries… ENDAVANT EL CONCURS.

Hay una pregunta que solemos realizar ¿Considera que el formato actual es el más apropiado?

Sempre es podrà millorar però acompanyat, és evident, de les noves tecnologies que el facen més comprensible i adient als temps que corren. Ja sabem que hui en dia els xiquets i xiquetes quasi dominen les noves tecnologies.

Usted es licenciada en Arte. ¿Considera que se deben de reproducir por medios tradicionales ó con una digitalización es suficiente?

Pensant en la seua major difusió seria bo utilitzar els dos formats.

¿Cree que se debería potenciar la imagen de este concurso ó cree que como está es suficiente?

Per suposat. Si pensem que aquest Concurs de targes està documentat que és el més antic de la Comunitat Valenciana i que ha perviscut tants anys, donem-li el valor que li pertoca des de tots els organismes implicats.

Per tant, a més d’encoratjar a l’A.C. que continue, que no pot defallir. I, a més d’agrair les col·laboracions, que sapiguem veure la importància, el benefici en favor de la infància de la cultura, de l’art que impulsa als nostres xiquets/tes en l’edat de la seua formació pedagògica.

¿Alguna sugerencia que pueda mejorar este concurso?

SUGGERÈNCIA: Hem de treballar de debò, perquè trobe a faltar més difusió a nivell del poble i dels organismes pertinents. S’ha de buscar la manera de que trascendeixca als mitjans de comunicació locals i als de la Comunitat Valenciana, ara que tenim una televisió autonòmica i… més coses, més coses.